Ha sigut el descobriment faller de l’any, una troballa tan extraordinaria com inesperada. El Museu Faller va recuperar fa uns mesos el ninot indultat de 1969, que havia desaparegut en una reforma integral del museu en els anys 90. La peça pertany a la falla Espartero-Ramón i Cajal, i amb el lema «Tot és cant», va passar els últims anys amagat en els magatzems del museu. El gran problema era la seua identificació, ja que fins ara no s’ha pogut constatar que es tractava del indultat.
No existien fotografies ni esbossos del ninot, i durant les ultimes décades figurava com a indultat del 1969 el que realment va ser indultat en 1964. Com pot ser aixó? Doncs coses del desordre que ha caracteritzat al Museu Faller fins a l’entrada del segle XXI. Fa poc temps es va localitzar una fotografia que va donar les pistes necesàries per fer l’atribució correcta d’este ninot perdut.
Però comencem des del principi. L’autor de la pena recuperada és un tal Ramón Sanchis, un artista del que tenim molt poca informació, tot i haver sigut un dels principals exponents de les falles infantils en la década dels 60′. En el seu registre conta amb quatre indults en eixos anys, entre els que es troba este «Tot és cant».
El primer d’ells va arribar l’any 1964, un dels anys controvertits. En la seua falla per a San Vicente-Falangista Esteve dedicada al Flautista d’Hamelin va aconseguir el premi del Ninot Indultat, el problema és que, no sabem quina xicoteta escena va ser la guanyadora de l’indult. En el Museu Faller es conservà durant anys un ninot que representava al flautista sentat en un llibre, una reproducció feta en 1998 per Paco Carrasco per a omplir el buït d’un ninot que havia desaparegut. Era una práctica habitual, quan no es conservaba el ninot original i es desconeixia el seu aspecte, fer una reproducció del remat de la falla, com va ser en este cas.
Ramón Sanchis va repetir indults en 1965 i 1966, per a la mateixa comissió, amb dos peces referents la primera a Simbad el Marí i la regona a una escena de El Patito Feo. La temàtica dels contes era molt socorrida en les falles infantils de l’època, i Sanchis un dels seus grans valedors. El quart indult arribava en 1969, i ací és on la tenim liada. El ninot que es lliurà del foc en esta ocasió pertanyia a la falla Espartero-Ramón i Cajal, i la peça conservada al museu representava un flautista coixo sentat en un arbre, amb un conill al costat. Altre flautista?
El cas és que fa uns anys, en el Llibre L’indult del foc, ja es deixava cause que probablement el indultat d’eixe any era realment el que corresponia a l’indult de 1964, ja que no es tenia imatge alguna que acreditara que eixe ninot pertanyia a la falla d’Espartero en 1969. Però tampoc es tenia cap constància d’altre ninot que remplaçara al del 1969. Fins que va aparèixer la fotografia, que encara que no mostra directament el ninot, deixa entreveure dos pistes claus.
Una estrela i un gos, molt semblants als que apareixen en este ninot que conservava el museu en els seus fons. El ninot representa un home invident i el seu gos sobre una estrela. I és que durant molts anys este ninot estava simplement desubicat. I on va estar tot exige temps? En el mateix museu faller, però no sabien que era ell. Amb evidents marques del pas del temps, la peça va ser restaurada, per cert, de manera excepcional, i ja lluïx en la seua peana en el museu.
I hi ha una última casualitat. Ramón Sanchis va conseguir 4 indults en els 60′, i este del 69 era el que faltaba. Enguany, 57 anys després, Espartero ha tornat a guanyar el indult infantil, amb la refència de Z a altre dels indultats de la comissió en el segle passat, el de Joan Canet en 1986. Ara, els tres compartixen sala en el Museu Faller. Com si la història haguera volgut que este 2026 parlarem dels Ninots Indultats d’Espartero.