Una de les crítiques habituals en el món faller és la poca diversitat d’estils i la falta d’innovació en les categories més altes. L’Especial mou des de fa anys composicions de sota-cavall-rei, amb protagonisme per als grans busts centrals, majorment femenins, o les parelles home-dona sobre la que s’alça un gran remat. La categoria de plata tampoc pot presumir de molta més varietat en este aspecte, per això vull destacar la falla que enguany ha trencat els esquemes.
I tot este tema va de la mà de l’etern debat de la falla municipal: experimentar amb noves tècniques i missatges més socials, o falla clàssica amb crítica blanca? Fins l’any passat el camí havia sigut el primer, i una d’eixes falles rompedores va ser la municipal de 2022, plantada per Alejandro Santaeulalia, «Protegeix alló que estimes», dissenyada per l’artista urbà Antonio Segura, Dulk.
Un tipus de falla amb missatge ecologista de protecció de la naturalesa que semblava dissenyada per a un emplaçament com l’Ajuntament, fora de concurs, ja que cap falla en competició s’havia atrevit últimament a aventurar-se en estos projectes, recorde Nou Campanar en Especial en 2015, amb «Ekklesia» de David Moreno i Miguel Arraiz, però poc més. Just l’any en què la falla municipal ha tornat a ser conservadora i clàssica, hem vist un soplo de aire fresco en les categories altes.
Eixe vent ha arribat de la mà de Dulk a Maestro Gozalbo-Conde Altea, en Primera A, on va ser el Taller de Llongo el que va portar a volum la idea. I és que qualsevol que haja aprofundit un mínim en l’obra de Dulk, vorà que este disseny no s’escapa del seu estil habitual, d’una línia molt personal que a més gaudix d’èxit internacional, però que per al món faller suposa una autèntica revolució estètica, i que a més ha sigut genialment rebuda.
«Renaixença», un crit d’ajuda de la natura
La falla s’alçava sobre una base central protagonitzada per un armadillo amb una banya d’unicorn que sosté sobre ell a un lloro que carrega en el seu llom a una criatura fantàstica molt habitual en l’imaginari de Dulk. Una estructura central envoltada de més animals o criatures fantàstiques, totes vestides a l’estil dels alebrijes, acolorides criatures de la cultura mexicana que el propi dissenyador ja ha utilitzat en la seua obra.
Una falla que transmet un crit de desesperació que llança la naturalesa, a través d’espècies d’animals en perill d’extinció, perseguits pels humans. Un missatge cru que es traslladava al visitant de la manera més delicada possible, amb uns ninots deliciosament acabats, amb la inclusió de nous materials per a jugar amb les textures. Tot rematat amb uns colors vius que realçaven el conjunt i el convertien en un gust per als sentits.
«Renaixença» es va emportar el tercer premi de la categoria 1A, un èxit partint de tot el que s’ha parlat en estes línies, i de la disrupció que suposa en el panorama faller. Maestro Gozalbo ja va explorar nous camins precisament l’any en què Dulk dissenyava a l’Ajuntament, amb una falla d’Algarra que va dissenyar Iván Tortajada, fidel al seu estil però encara així innovant respecte a la seua trajectòria en falles infantils. «I el sol va eixir per l’oest» va guanyar en la categoria de plata, demostrant una vegada més que a vegades la disrupció sí obté reconeixement.