“Passions a la Deriva”, de Mario Gual, és la proposta de la falla Na Jordana per a les falles de 2026
Si haguérem de destacar alguna virtut per damunt d’altres en Mario Gual, eixa és la pintura, i tornar a vore colors vius, tonalitats blaves i rogenques creuant-se entre sí, en una allau de fantasia com és “Passions a la Deriva”, és una molt bona notícia. A dia de hui, Mario és un dels pocs artistes que treballen amb els seus dissenys propis, i hem d’agrair-lo perquè sempre aporta projectes rebossants de personalitat i amb el seu segell.
N’hi ha altre factor que diferencia a la falla Na Jordana de la resta, i és la construcció narrativa de la pròpia falla, però açò tampoc és novetat. L’esbós presenta una estructura senzilla, piramidal, que aprofita eixes línies ascendents per anar construint una autèntica tragèdia inspirada en la literatura marina.
Una tripulació -sorprenentment pareguda, no sé si inspirada, al videojoc Monkey Island- guiada pel far de l’amor naufraga després de l’atac d’un kraken. Eixe és el cos central, protagonitzat per la sirena que salva al mariner, que el puja a terra ferma en un tercer acte superior per fondre’s en un romàntic bes envoltats de motius fantasiosos que celebren en un fons taronja pensat per destacar i complementar amb el blau del cel. Tot suportat pel cap d’un Neptú nostàlgic en el seu palau submarí.
Venim d’un “Tarot de les Flames” amb fucsies i blaus elèctrics, passant per una paleta de color més personal en “Memòries de l’Avenir” i d’un joc de verds i blaus magistral en “Esperança, fe, amor i sort”. Potser la falla que més em recorda a esta Passions a la Deriva de les últimes siga la “Renaixen$a” del 2022, encara que ara amb un joc de color més nodrit. A la plaça de Na Jordana viatjarem a les profunditats marines per submergir-nos en el món de fantasia de Gual.